Aquest titular l’he manllevat d’Església Plural per fer-ne un comentari. L’articulista fa una crítica esquemàtica i tòpica, al meu entendre, de la guerra de l’Aliança contra els talibans de l’Afganistan i protesta del nomenament del Nobel de la Pau per a Obama.
L’articulista es manifesta, al meu entendre, des d’una posició pacifista i parcial. Intentaré explicar el per què no estic d’acord amb cap de les dues posicions.
Estem parlant des del punt de vista cristià, suposo, i ciutadà del món lliure.
Pel que fa al “pacifisme” així en genèric, és un concepte abstracte que hi podem està d’acord tots, però que serveix de ben poc. La pau, en el sentit d’absència de la violència i de tensions, només és als cementiris. A la pau s’hi pot arribar només si les parts contendents en són partidàries. Per pacifistes, no ho crec. En tot cas, segur que per interessos, o perquè no hi ha altre remei. El pacifisme només el practiquen els ingenus, els manipulats, o els idealistes utòpics. Des d’un punt de vista cristià, al meu entendre, cal treballar per transformar el cor de les persones, per aconseguir cada vegada més, gent pacífica, persones netes de cor que col·laborin a transformar l’entorn, Gent que creu en la persona i que la volen per tant, íntegre i inviolable. El cristianisme doncs, parla de transformar el cor dels homes concrets, i a partir d’aquests, també la societat.
El pacifisme com a mot abstracte no és innocu. La generació occidental dels 60 va esdevenir pacifista, cansada de tanta guerra i fins i tot per “moda”: “fes l’amor i no la guerra”. Moltes de les seves campanyes eren finançades amb diners provinents de l’altra part en la contesa, per debilitar el que era el seu enemic.
Ser pacifista actualment, i parlar només de les guerres obertes en què participa EE.UU. i fonamentar-ne la solució dels conflictes en la justícia, com si parléssim de països pobres i països rics, penso modestament, que és errar el tret estrepitosament. Els fanàtics islamistes fan la guerra a tot allò que és diferent de la seva cultura (el fet religiós aquí pesa com a fet cultural, com a sistema de vida). La globalització en marxa i que ens involucra a tots, és un fet inexorable. Tot el món hi és comprès: El món occidental, el món oriental, el món islàmic. Hi ha algú que pensi que això no és així? I no trobeu simptomàtic que per referir-me als dos móns occidental i oriental, fem servir dos termes geogràfics, i en canvi per referir-nos al món islàmic parlem en termes religiosos?
La religió islàmica com a excusa, és el principi motor que vol justificar, emparar i promoure la guerra contra tots els altres. Es nega a entrar en aquesta globalització, per a ells perversa. Perquè ho diu Mahoma? No. Perquè la veuen perduda, i els canviarà el seu sistema de vida –ja els l’està canviant i com!. El gratacels més alt del món. La urbanització en illes artificials més gran del món. Els luxes més estridents i més estrafolaris es donen entre els seus. Quin islamista ho aguanta això? Els islamistes en lloc de carregar-se els seus heterodoxos, fa la guerra contra els altres dos móns, l’occidental i l’oriental adaptats a la vida urbana, a la producció, al consum i al turisme. I als drets humans, i a la igualtat de gènere. I a la llibertat de la dona.
Un món modern, amb científics, economistes, industrials, investigadors, unes societats dinàmiques, transformadores i que objectivament i voluntàriament juguen les seves cartes per imposar-se en la globalització. Als islamistes se’ls enfonsa tot el seu sistema, valors i cultura. Si digués que volen seguir amb els seus camells i les seves tendes, les seves cases de toves de palla i argila i la seva cultura gairebé intacta de fa 1.400 anys, seria injust. És la cultura tal com la tenen ara, i l’han rebuda, amb la seva manera de pensar i valorar, tan contrastada amb la nostra.
Si el món islàmic, si els líders islàmics que viuen entre nosaltres, encara que tinguin carnet del partit dels socialistes, o precisament per això, fossin sincers, les protestes que fan aquí, les incrementarien als seus països d’origen, perquè allà no tenen cap dels valors que aquí propugnen. Valors tots ells derivats dels drets humans, del respecte inviolable a la persona humana, de la igualtat de gènere, de l’”habeas corpus”, de l’abolició de la tortura, de la llibertat de consciència i d’opinió, de la justícia social… Haig de seguir?
La guerra de l’Afganistan probablement és un error. La presó de Guantànamo un altre. Però és de les nostres societats mateixes que és d’on surten les protestes i de la necessitat de revisar aquestes decisions. Per això aquí considerem criminals els que poden emprendre aquest tipus d’accions, si no són justes i proporcionades. Els assassins de l’accident sobre Lockerbie, els de les torres bessones, els del Metro de Londres, els de l’11S de Madrid són tractats pels musulmans de patriotes i d’herois nacionals. I els protegeixen i encobreixen.
Hi ha persones que ens auto-castiguem perquè hi ha tanta gent encara que no duu una vida digna i ens en sentim culpables. Això és molt propi dels hereus de la nostra tan estimada cultura judeo-cristiana. Però hem de vigilar que això no sigui una trampa perquè els afectats passin de protegits a genocides. La cultura científica i filosòfica a l’edat mitjana, ens va arribar de la mà dels musulmans. Aquest fet no té pas el caire de repetir-se
La seva manera d’intervenir en la globalització és envaint el món amb les famílies amb molts fills, fanatitzar-los a les mesquites, i aprofitant tots els beneficis de la societat que rebutgen: democràcia, justícia social. Tant se val si hi ha feina, com si no. És qüestió de fugir de la misèria en què els mantenen al seu país, perquè impel·lits per la fam, el televisor i el cotxe, arrisquin i vagin a omplir els ghettos de les grans capitals
Jo esperaria d’aquest article, precisament perquè el publica Església Plural, una mica més de profunditat en la mirada. Hi ha manifestacions que només expressen posicionaments ideològics, i per tant, partidaris, que no expliquen res. Perquè, és bo el “pacifisme”?
És cert que la guerra no pot produir Pau. I això també val per a Bin Laden i els seus sequaços. Occident rep sempre dels que li volen mal i de la nostra mala consciència. És que algú s’imagina una taula de converses i negociacions amb Al-Qaeda?
L’articulista esmenta altres premis Nobel per la Pau, en front del nomenament d’Obama. Algú creu que trobarem algun mitjancer per fer la pau amb els terroristes islàmics que s’amaguen per les muntanyes d’Afganistan/Pakistan, i com corcs sense cau a les societats occidentals?. Si ni tan sols ningú pensa que s’hagi de dialogar amb les monarquies d’Aràbia Saudita, que al capdavall són els financers de les escoles coràniques que sembren l’odi A MORT CONTRA Occident i que demostradament, recluten els suïcides assassins!.
La finalitat de la guerra no és necessàriament cercar la pau, pot ser la guerra necessària per frenar els terroristes. Algú pensa seriosament aconseguir que el Sr. Bin Laden, armat fins a les dents, es pot estovar fent-li el panegíric de la Pau? És ben significatiu que, al Iemen, hagin de tancar totes les ambaixades dels països amb els que s’hi sent enfrontat.
Tots els “ismes” sense cap més matís poden ser, si més no, ingenus. També el pacifisme. El regne de Déu és dels pacífics i dels nets de cor. No dels pacifistes. El pacifisme pot ser fins i tot, criminal, o si més no, irresponsable. Tant com el bel·licisme. O no ens recordem de les macro-manifestacions d’”idealistes” euro-americans, pagades per la URSS per debilitar els governs d’Occident? En aquest cas, el Sr. Bin Laden ens podria escriure i donar-nos les gràcies que persones de bona fe, inconscientment, li facin la feina.
Els motius per fer la guerra d’Irak, i potser també per la d’Afganistan, poden ser bastards, i probablement ho són, havent-ho iniciat un personatge tant primitiu i tant suspecte com l’ex-president Bush. No obstant això, penso que en aquests moments, quan només tenim sobre la taula un terrorisme contra Occident, indiscriminat, basat en l’odi contra allò que no sigui seu, al capdavall una guerra, i a l’altra banda, una guerra que voldria ser civilitzada, o com a mínim, sota el control de països “civilitzats”, que moltes vegades no sap on estrella les seves bombes, jo no m’atreviria a fer una crítica generalista en el sentit que el que cal és més justícia i prou.
Quin concepte de justícia en té el món islàmic? Nosaltres, els cristians, els de cultura cristiana, no som capaços d’imaginar quin concepte en tenen els que no ho són, de temes fonamentals com la vida, de cada vida, de cada persona,i de la dignitat d’aquesta. No ho heu llegit de com estan de discriminats els descendents dels coreans, ciutadans (?) del Japó, país tan civilitzat. Uns coreans que Japó se’ls va endur com a esclaus per treballar a les seves mines?
Si el món vol ser un país civilitzat, hauria d’inventar el cristianisme, ni que sigui com a filosofia, si no fos que ja el tenim entre nosaltres, i la doble sort nostra, que nosaltres en formem part d’aquest món..
